L’Alzheimer i l’aprenentatge de l’ús d’internet

L’Àrea d’e-learning del Centre de Supercomputació de Galícia (CESGA) ha participat en un projecte anomenat “E-Hospital – Formación contínua a pacientes adultos hospitalizados de larga duración“. Es tracta d’un projecte europeu que té com a objectiu oferir formació continuada a persones adultes hospitalitzades de llarga duració mitjançant l’ús de sistemes de gestió de l’aprenentatge i TICs accessibles. Cada partner ha fet una experiència diferent. El partner francès, ORT France, ha desenvolupat un curs per a ensenyar l’us del Word i d’internet a persones institucionzalitzades amb la malaltia d’Alzheimer en una fase inicial. Fent clic aquí podeu obtenir més informació del curs. Tot i que entre els objectius del curs hi trobem que es vol facilitar als pacients l’ús d’internet com a mitjà de facilitar la seva vida social i alentar la comunicació amb familiars i amics, i ensenyar-los com pot actuar per a ells com a via per a poder sol·licitar ajuda en cas de necessitar-la, no deixo de tenir la impressió que tal i com estan plantejats en la majoria dels casos aquests cursos bàsicament el que s’aconsegueix és mantenir-los actius i estimular la seva memòria i capacitat d’aprenentatge, el que no és poc, però no pas fer-los usuaris autònoms. Em queda sempre la sensació que el que s’aconsegueix amb un curs d’aquestes característiques no és gaire diferent del que s’aconsegueix amb un curs de macramé. És a dir, més enllà del que es faci mentre duri el curs, mai més cap dels seus participants tornarà a fer  servir un ordinador. Podrien fer-ho? Tal i com funcionen els ordinadors avui en dia, tal i com hem d’interactuar amb ells, els hi seria realment possible?